Palillu és un barbarisme popular que reivindica l’essència de la taverna de pinxos tradicional: el plaer de menjar amb les mans i el valor del producte de proximitat. La marca utilitza aquest tret lingüístic com a punt de partida per construir una identitat visual centrada en l'element més humil però icònic del ritual: l'escuradents.
La proposta gràfica explora la morfologia de l'escuradents sota una paleta cromàtica rotunda de tons crema i vermell. El sistema tipogràfic estableix un diàleg visual directe amb el concepte: la verticalitat extrema de la Action Condenced —Commercial Type— evoca la forma allargada del 'palillu', mentre que la ABC Favorit —Dinamo— actua com a contrapunt estructural, aportant equilibri i una neutralitat contemporània al conjunt.
Palillu és un barbarisme popular que reivindica l’essència de la taverna de pinxos tradicional: el plaer de menjar amb les mans i el valor del producte de proximitat. La marca utilitza aquest tret lingüístic com a punt de partida per construir una identitat visual centrada en l'element més humil però icònic del ritual: l'escuradents.
La proposta gràfica explora la morfologia de l'escuradents sota una paleta cromàtica rotunda de tons crema i vermell. El sistema tipogràfic estableix un diàleg visual directe amb el concepte: la verticalitat extrema de la Action Condenced —Commercial Type— evoca la forma allargada del 'palillu', mentre que la ABC Favorit —Dinamo— actua com a contrapunt estructural, aportant equilibri i una neutralitat contemporània al conjunt.
Palillu és un barbarisme popular que reivindica l’essència de la taverna de pinxos tradicional: el plaer de menjar amb les mans i el valor del producte de proximitat. La marca utilitza aquest tret lingüístic com a punt de partida per construir una identitat visual centrada en l'element més humil però icònic del ritual: l'escuradents.
La proposta gràfica explora la morfologia de l'escuradents sota una paleta cromàtica rotunda de tons crema i vermell. El sistema tipogràfic estableix un diàleg visual directe amb el concepte: la verticalitat extrema de la Action Condenced —Commercial Type— evoca la forma allargada del 'palillu', mentre que la ABC Favorit —Dinamo— actua com a contrapunt estructural, aportant equilibri i una neutralitat contemporània al conjunt.
Palillu és un barbarisme popular que reivindica l’essència de la taverna de pinxos tradicional: el plaer de menjar amb les mans i el valor del producte de proximitat. La marca utilitza aquest tret lingüístic com a punt de partida per construir una identitat visual centrada en l'element més humil però icònic del ritual: l'escuradents.
La proposta gràfica explora la morfologia de l'escuradents sota una paleta cromàtica rotunda de tons crema i vermell. El sistema tipogràfic estableix un diàleg visual directe amb el concepte: la verticalitat extrema de la Action Condenced —Commercial Type— evoca la forma allargada del 'palillu', mentre que la ABC Favorit —Dinamo— actua com a contrapunt estructural, aportant equilibri i una neutralitat contemporània al conjunt.
Palillu és un barbarisme popular que reivindica l’essència de la taverna de pinxos tradicional: el plaer de menjar amb les mans i el valor del producte de proximitat. La marca utilitza aquest tret lingüístic com a punt de partida per construir una identitat visual centrada en l'element més humil però icònic del ritual: l'escuradents.
La proposta gràfica explora la morfologia de l'escuradents sota una paleta cromàtica rotunda de tons crema i vermell. El sistema tipogràfic estableix un diàleg visual directe amb el concepte: la verticalitat extrema de la Action Condenced —Commercial Type— evoca la forma allargada del 'palillu', mentre que la ABC Favorit —Dinamo— actua com a contrapunt estructural, aportant equilibri i una neutralitat contemporània al conjunt.
Palillu és un barbarisme popular que reivindica l’essència de la taverna de pinxos tradicional: el plaer de menjar amb les mans i el valor del producte de proximitat. La marca utilitza aquest tret lingüístic com a punt de partida per construir una identitat visual centrada en l'element més humil però icònic del ritual: l'escuradents.
La proposta gràfica explora la morfologia de l'escuradents sota una paleta cromàtica rotunda de tons crema i vermell. El sistema tipogràfic estableix un diàleg visual directe amb el concepte: la verticalitat extrema de la Action Condenced —Commercial Type— evoca la forma allargada del 'palillu', mentre que la ABC Favorit —Dinamo— actua com a contrapunt estructural, aportant equilibri i una neutralitat contemporània al conjunt.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Prenent com a punt de partida el lema de la campanya institucional per a la millora del paisatge urbà del '92, aquest fanzine neix per desmitificar l'ideal del barri de l'Eixample. Mitjançant un llenguatge gràfic cru i l'experimentació amb la fotografia i la tipografia, el projecte construeix una narrativa visual crítica que qüestiona la imatge idíl·lica i sovint gentrificada de la Barcelona actual.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
Mentre el discurs textual manté un to institucional i optimista, la composició i l'estètica visual el subverteixen, revelant una realitat urbana més crua i descarnada. Aquesta fricció deliberada entre forma i contingut posa de manifest la distància entre la retòrica oficial i la vivència quotidiana del barri. El projecte reivindica el fanzine com un espai de resistència i experimentació crítica dins de la pràctica editorial contemporània.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
La identitat visual de Senyor Trap —artista de trap manresà— es fonamenta en la col·lisió de dos imaginaris antagònics: l'estètica underground i els codis de la burgesia tradicional. El projecte explora la fricció entre aquests dos mons, construint un relat on l'exclusivitat clàssica i la realitat quotidiana convergeixen en una estètica alhora descarnada i elevada.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
El sistema gràfic tradueix aquesta dualitat mitjançant una contraposició tipogràfica: la Caslon —1722— aporta la càrrega històrica i el pes de la tradició, mentre que l'Helvetica Neue —1983— actua com a contrapunt estructural, aportant neutralitat urbana i funcionalitat contemporània.
La paleta cromàtica se centra en el blanc i el negre per transmetre sobrietat, s’utilitza el vermell com a element disruptiu que comunica conceptes com la distorsió i la ràbia. Aquesta lògica es trasllada a una direcció d'art fotogràfica de flaix directe i gra marcat, capturant la fusió entre espais de luxe i la iconografia visceral de l'underground.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
Aquest projecte neix de la conceptualització d’una publicació que utilitza el riure com a eina terapèutica i de reflexió cultural. A través d’un enfocament enginyós i neutre, la identitat explora temes quotidians —com l’esport, els oficis o l’alcohol— des d’una òptica plural i connectada amb la realitat del lector.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
El sistema tipogràfic combina la personalitat geomètrica i humanista de la Mabry
—Colophon Foundry— en titulars amb la neutralitat i equilibri de la Graphik
—Commercial Type— per a la lectura, establint un to contemporani i versàtil.
La materialitat és un element clau de la identitat: una enquadernació amb espiral vermell aporta un tret distintiu i estructural, mentre que la combinació de papers
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
—offset, estucat, vegetal— i encartats genera un ritme dinàmic i tàctil. L'ecosistema es completa amb una plataforma web que amplia l'experiència mitjançant continguts audiovisuals i una navegació basada en la codificació cromàtica.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
TITOLS DE
CREDIT HELLBOY
Redisseny conceptual dels títols de crèdit per a Hellboy, on l'estètica del heavy metal serveix com a eix vertebrador per traduir visualment la naturalesa fosca i el poder visceral del personatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
La tipografia, de traços dinàmics i formes afilades, actua com una metàfora visual de les flames de l'infern, aportant una presència rotunda i agressiva. Aquesta direcció artística no només subratlla l'herència demoníaca de Hellboy, sinó que també encapsula la seva actitud rebel i el seu esperit indòmit mitjançant una narrativa visual d'alt voltatge.
PARC DE LA CIUTADELLA
El Parc de la Ciutadella, epicentre de cultura, història i natura a Barcelona, requeria un llenguatge visual que cohesionés la seva diversitat. El projecte planteja una identitat de sistema basada en el seu patrimoni arquitectònic, una singularitat que defineix el caràcter de l'espai.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
PARC DE LA CIUTADELLA
El Parc de la Ciutadella, epicentre de cultura, història i natura a Barcelona, requeria un llenguatge visual que cohesionés la seva diversitat. El projecte planteja una identitat de sistema basada en el seu patrimoni arquitectònic, una singularitat que defineix el caràcter de l'espai.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
PARC DE LA CIUTADELLA
El Parc de la Ciutadella, epicentre de cultura, història i natura a Barcelona, requeria un llenguatge visual que cohesionés la seva diversitat. El projecte planteja una identitat de sistema basada en el seu patrimoni arquitectònic, una singularitat que defineix el caràcter de l'espai.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
PARC DE LA CIUTADELLA
El Parc de la Ciutadella, epicentre de cultura, història i natura a Barcelona, requeria un llenguatge visual que cohesionés la seva diversitat. El projecte planteja una identitat de sistema basada en el seu patrimoni arquitectònic, una singularitat que defineix el caràcter de l'espai.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
PARC DE LA CIUTADELLA
El Parc de la Ciutadella, epicentre de cultura, història i natura a Barcelona, requeria un llenguatge visual que cohesionés la seva diversitat. El projecte planteja una identitat de sistema basada en el seu patrimoni arquitectònic, una singularitat que defineix el caràcter de l'espai.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
Mitjançant una síntesi formal de les construccions més emblemàtiques, s'ha desenvolupat una iconografia modular. Aquest sistema permet una comunicació en dos nivells: d'una banda, cada símbol funciona de manera autònoma per identificar espais i activitats específiques; de l'altra, la seva agrupació configura una identitat global que projecta el parc com un ecosistema cultural unitari.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
TORANESA TYPE
Aquest projecte neix d'una exploració del patrimoni industrial de Torà (Solsonès) per crear una tipografia display de tipus slab-serif destinada a la senyalització dels seus carrers. La proposta s’inspira en la rellevància històrica de la forja al municipi —que va allotjar una de les forges més importants de l'estat— i en la presència constant d'elements de ferro forjat en el seu paisatge urbà.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
El disseny tipogràfic tradueix la duresa i la robustesa del ferro mitjançant remats (serifs) contundents, mentre que determinats caràcters incorporen detalls ornamentals que reinterpreten les formes artesanes de les reixes i fanals del poble. El resultat és una eina de comunicació visual que no només compleix una funció pràctica de senyalització, sinó que actua com un exercici de recuperació i homenatge a la identitat i memòria col·lectiva del lloc.
S'especialitza en disseny editorial, identitat visual i pensament conceptual. El nostre objectiu és transformar idees en solucions gràfiques on la precisió i l'expressivitat conflueixen, creant llenguatges visuals que responen a les necessitats comunicatives de cada projecte. A través d'una recerca constant i una forta inclinació cap a la cultura visual i la tipografia, desenvolupem propostes que busquen l'equilibri entre la funcionalitat i l'experimentació.
Amb base a Barcelona, l'estudi neix d'una sòlida formació en disseny gràfic i d'una constant curiositat per la cultura visual. Entenem el disseny com una eina estratègica i creativa que ens permet explorar nous llenguatges visuals, posant el focus en el rigor tècnic i la cura pel detall en cada fase del procés.
Contacte
[ig] @miramunt.studio
[e] joan@miramuntstudio.com
[t] 664549131